La carn com a arma política

La setmana passada el sector ramader i carni vam ser a l’ull de l’huracà a causa de la campanya promoguda pel ministre de Consum, Alberto Garzón, en la que es convidava a reduir el consum de carn per raons de salut i mediambientals. La ràpida i contundent resposta del sector ramader, per via de les sis interprofessionals càrnies, va provocar l’atenció dels mitjans de comunicació i va situar en primer pla una campanya que possiblement hauria tingut una repercussió més aviat discreta. Aquesta vegada però, es va traspassar una línia vermella pel fet que els atacs provenien d’un senyor ministre, i vam decidir que ja n’hi havia prou d’aquesta injusta criminalització.

Una vegada passada la tempesta podríem concloure que el tractament de la notícia ha estat més aviat ideològic, i el que hauria d’haver estat un debat assossegat i basat en dades científiques, es va convertir en una polarització de posicions entre partidaris i detractors de la carn amb missatges adulterats segons el biaix polític de l’emissor. El primer missatge tendenciós va ser el del propi ministre Garzón, que va formular una barreja d’afirmacions demagògiques i alarmistes més pròpies d’alguna organització animalista de pa sucat amb oli que d’un representant del Govern.

Mentides repetides 1.000 vegades

El pitjor de tot, és que alguns missatges que han estat rebatuts en múltiples ocasions, es continuïn emetent. “Per obtenir un kg de carn es necessiten 15.000kg d’aigua”, és una d’aquestes mentides que repetides mil vegades es converteixen en una veritat. Quan el 95% d’aquesta aigua és aigua verda, aigua de pluja que d’altra manera es perdria, i no només això, un recent estudi de l’IRTA demostra com aquesta quantitat és 10 vegades inferior en les mal anomenades granges intensives, que per cert, en realitat són granges eficients per l’optimització de recursos que porten a terme.

També, constantment, s’utilitzen xifres mundials a l’hora de catalogar les nostres emissions. Els sistemes europeus de producció emeten 5 vegades menys en relació a produccions de Sud-Amèrica perquè som més eficients en l’ús d’aliments i en el maneig. És així perquè els escassos marges amb que treballem ens obliguen a ser eficients i precisos en aspectes com l’alimentació per minimitzar pèrdues.

Un altre ‘mantra’ repetit és que al 2020 el consum de carn a les llars va incrementar-se, no podia ser d’altra manera si la restauració va estar tancada molts mesos per la pandèmia. En el global, el consum es redueix i encara hi ha qui voldria que la carn fos un producte elitista només apte per a butxaques privilegiades.

Rebatre els missatges en contra de la ramaderia, donaria per un nou i llarg article. L’objectiu d’aquestes línies no és altre que denunciar el rerefons animalista que tenen determinades campanyes, i els interessos corporatius dels productors de proteïna alternativa o millor dit, ultraprocessada. No s’entén d’altra manera aquesta agressivitat tenint en compte el discret efecte de la dieta en les emissions globals, que no arriba al 8%. S’està donant a la ciutadania un missatge tan pervers com fals fent creure que reduint el consum de carn un pot anar de vacances a l’altra banda de món havent compensat les emissions.

Des d’Asoprovac i des de la interprofessional Provacuno continuarem comunicant en positiu, conscients que ven molt més una xifra cridanera junt a un missatge tendenciós o directament fals. No estem amagant el cap sota l’ala, tenim identificats tots els punts a millorar i continuarem explicant tots els esforços i innovacions que realitzem a les nostres granges. Mentre, si ens ho permeteu, continuarem subministrant proteïna natural, de proximitat i de la millor qualitat, a qui estigui disposat a valorar-la.

Ricard Gòdia, president d’Asoprovac Catalunya

Barcelona, 15 de juliol de 2021

Per a més informació: Comunicació d’Asoprovac Catalunya

Notícies