El boví de carn avança en la millora tècnica de l'agrocompostatge
El sector boví de carn es troba immers en diversos projectes relacionats amb l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Mostra d'això, és l’estudi impulsat per la interprofessional de boví de carn, Provacuno, que permetrà al sector conèixer i estandarditzar el valor fertilitzant de les dejeccions ramaderes.
El projecte d'agrocompostatge va ser presentat en una jornada el passat 6 de juny a les instal·lacions de la Cooperativa d'Ivars d'Urgell per Javier Lopez, director de PROVACUNO i els investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i de la Universitat Miguel Hernández (UMH), que han realitzat proves de camp en cinc granges de diferents comunitats autònomes, dues de les quals a Catalunya.
Els fems bovins tenen un gran potencial fertilitzant, pel que optimitzar-ne el seu maneig i conèixer la seva composició son les claus per a la seva valorització. D'altra banda, el maneig ha d'anar lligat a l'aplicació d'un seguit de millors tècniques disponibles (MTD), part d'aquestes actualment en estudi, que han d'ajudar a assolir a l'objectiu de mitigació del canvi climàtic. En la investigació s'han monitoritzat piles de compost utilitzant diversos estructurants i additius que han permès obtenir resultats interessants. La finalitat és dissenyar protocols millorats i viables de gestió de fems i poder conèixer la seva composició, que pot ser molt variable al dependre de molts factors. En la segona part de la jornada es van visitar part de les instal·lacions d'Agromont, on es realitza el procés de compostatge a granja.
Els primers resultats han evidenciat com la generació de compost contribueix al reciclatge de nutrients en el marc d'una economia circular. Tal com va apuntar l'investigador de la UMH, Raul Moral, "la ramaderia és la clau per assolir al nostre país la sobirania fertilitzant", i per tant reduir la dependència de fertilitzants de síntesi.
Entendre i monitoritzar el procés de gestió de les dejeccions i del seu compost, permet l’obtenció de biofertilitzants rics en nutrients minimitzant, a la vegada, les emissions amoniacals i de GEH. És a dir, quantes menys pèrdues experimenta el producte al llarg del procés, més alt és el seu valor nutricional i més valor tindrà. Obtenir un producte amb un bon valor fertilitzant contribueix a la reducció de la petjada de carboni i ha de suposar un nou ingrés que ajudi a la competitivitat de l'activitat ramadera.
Podeu accedir a les diferents xerrades tècniques de la jornada en el següent enllaç de youtube