És una dieta vegana més sostenible?
En el debat al voltant de la fòrmula més sostenible per alimentar un món amb una població creixent, alguns apunten que si tots ens tornéssim vegans, hi hauria més aliment disponible i menys explotació de recursos. És això cert i seria factible? Varis estudis han respost a aquestes preguntes i, contràriament a la creença popular, sembla que els beneficis ambientals d'una dieta vegana no són tan clars.
Un estudi realitzat per investigadors de l'Escola Friedman de Ciències i Polítiques de la Nutrició va comparar l'ús de la terra en deu escenaris dietètics diferents. De les dietes analitzades, les que van excloure els aliments d'origen animal van ser menys eficients quant a la gestió i l'ús del sòl. Segons l'estudi, l'ús de la terra associat amb la dieta vegana va alimentar a menys persones que l'ús de la terra basat en la dieta omnívora. Això és degut a què els ingredients de la dieta vegana es produeixen amb molt baixa eficiència requerint més recursos per satisfer les necessitats proteiques de la població.
En un altre estudi publicat a Nature Food, els autors van simular diversos escenaris, utilitzant la proteïna com a unitat de mesura. El model suggeria que les terres agrícoles actuals podrien proporcionar proteïna per a entre 8 i 20 mil milions de persones amb fertilització mineral i entre 3 i 14 mil milions de persones amb fertilització orgànica. Això no succeeix en escenaris vegans, ja que molts aliments animals s'obtenen criant bestiar en pastures que no són aptes per a cultius o bé s'alimenten amb biomassa no aprofitable pels humans.
És important recordar que es necessiten animals per a reciclar nutrients i augmentar l'eficiència de l'ús del nitrogen en el sòl. La ramaderia exerceix un paper claua l'hora de mantenir el sòl fèrtil i saludable, permetent mantenir un equilibri natural en el qual els animals s'integren perfectament. La ramaderia, a banda de reduir l'ús de fertilitzants minerals, restaura la capacitat natural del sòl per absorbir les emissions de CO₂ i lluitar contra la desertificació. Per aquesta raó, un escenari sense animals no permetria la integració dels sistemes agrícoles i ramaders com a element essencial per abordar els desafiaments de la sostenibilitat.
Els estudis conclouen que l'eliminació total dels productes animals pot no ser l'opció més sostenible a llarg termini per a la humanitat. Sense animals, hi hauria escassetat de fertilitzant natural per als cultius, portant a una major dependència de fertilitzants sintètics. A més, l'escenari vegà no pot alimentar a tanta gent i tampoc és el més eficient.
Més informació: ¿REALMENTE LA DIETA VEGANA ES MEJOR PARA EL MEDIO AMBIENTE?